La il·luminació artificial d’una vivenda es pot plantejar de moltes maneres. Una de les més habituals és pensar en un únic punt de llum central a cada estança. Funciona, però deixa de banda que, al llarg del dia, a la mateixa estança es fan activitats molt diferents, i que cada una demana una claror distinta.
Una forma senzilla d’ordenar-ho és distingir tres usos de la llum: general, de treball i d’ambient.
Llum general
Il·lumina l’estança en conjunt i permet moure’s amb seguretat i comoditat. És la base sobre la qual se’n sumen d’altres. No pretén crear cap efecte especial: la seva funció és que l’espai es vegi i es pugui utilitzar.
Normalment s’obté amb un o diversos punts situats al sostre, o amb llums repartits per l’estança. Convé que arribi a tots els racons, perquè una estança amb zones fosques es fa menys còmoda.
Llum de treball
Se centra en una zona concreta on es fa una tasca: una taula, un escriptori, la zona de cuinar, el costat del llit per llegir. La seva funció és donar la claror adequada a l’activitat, sense haver d’il·luminar tota l’estança amb la mateixa intensitat.
Un aspecte important és la seva posició. Una llum de treball ha d’arribar a la superfície on es treballa sense produir ombres molestes ni reflexos. Per això convé pensar des de quin costat s’utilitza i on se situa la persona.
Llum d’ambient
Crea una atmosfera i destaca elements: un quadre, una prestatgeria, un racó. Normalment és més suau i no pretén il·luminar tota l’estança. Se sol utilitzar per al moment de descans, per a les converses o per donar caràcter a un espai.
Aquesta llum és la que més contribueix a la sensació d’una estança, però també la que més fàcilment es deixa de banda en el moment de plantejar la il·luminació.
Com es combinen en cada estança
La mateixa classificació es pot aplicar a cada espai de la vivenda, adaptant-la a l’ús que s’hi fa:
- Cuina. Llum general per a l’estança; llum de treball sobre la zona de preparar i de cuinar, que és on més importa veure bé; i, si s’escau, una llum d’ambient suau per quan s’hi està sense cuinar.
- Saló i menjador. Llum general per moure’s; llum d’ambient per a l’estona de descans o de conversa; llum de treball en un racó de lectura o de feina, si n’hi ha.
- Dormitori. Una llum general que no hagi de ser forta; llum de treball al costat del llit per llegir; i una llum d’ambient suau per al moment d’anar a dormir.
- Bany. Llum general suficient per moure’s i, a prop del mirall, una llum de treball que permeti veure’s bé.
- Despatx o racó de feina. Llum de treball ben orientada sobre la taula i llum general prou clara per no cansar la vista.
- Rebedor i passadís. Principalment llum general, amb possibilitat d’una llum d’ambient per destacar un element decoratiu.
Alguns criteris per combinar-los
- Més d’un punt de llum. Una estança amb un sol punt de llum central ofereix una única possibilitat. Amb diversos punts, es poden crear escenes diferents segons el moment.
- Control independent. Poder encendre o regular per separat cada tipus de llum permet adaptar l’estança a cada moment del dia. Per això convé pensar des del principi com es distribueixen els interruptors.
- Pensar abans de situar. Convé decidir què es farà a cada zona abans de determinar on es col·loquen els punts de llum.
- Relació amb la llum natural. La llum artificial complementa la natural. Una estança que durant el dia rep molta claror necessita la il·luminació sobretot al vespre, mentre que una de menys lluminosa pot requerir-la durant més hores.
- Tonalitat. Hi ha llums de to més càlid i de to més fred. Convé mantenir un criteri coherent en una mateixa estança perquè el conjunt resulti harmònic.
- Evitar l’enlluernament. Les fonts de llum no haurien de quedar a la vista directa de qui seu o treballa; la llum ha d’arribar a l’espai, no als ulls.
Errors habituals
- Confiar tota l’estança a un únic punt de llum central.
- Deixar sense llum de treball la zona on es fa una tasca precisa, com la cuina o l’escriptori.
- No preveure endolls o punts de llum en zones on més endavant caldran, com un racó de lectura.
- Plantejar la il·luminació només un cop acabada la distribució, quan ja no hi ha marge per afegir punts de llum.
Una referència pràctica
Per a cada estança, pot ser útil descriure en una frase què s’hi fa i a quines hores. A partir d’això es dedueix quin tipus de llum cal en cada cas. Un exemple: «El menjador s’utilitza per menjar a migdia, per treballar a la tarda i per conversar al vespre». Tres usos, tres tipus de llum.
