Cada any el disseny de cases evoluciona una mica, però no sempre en la direcció que marquen les revistes de decoració. Aquest 2026 la tendència ha estat clara: s’ha deixat enrere el minimalisme fred i excessivament racional per donar pas a espais més càlids, sensorials i pensats per viure-hi de debò — no per impressionar. La pregunta ara és cap a on evolucionarà això de cara al 2027.
Materials i acabats
La fusta, la pedra natural i el vímet guanyen protagonisme davant d’acabats llisos i freds. Els professionals del sector no es limiten a substituir acabats freds per càlids: estan superposant tons de fusta càlida, colors terrosos i diverses textures per donar més profunditat i personalitat als espais. La pedra natural, en concret, es manté com una opció clàssica i atemporal — no és casualitat: gairebé dos terços dels propietaris preveuen quedar-se a la seva casa 11 anys o més, i busquen materials que envelleixin bé.
Distribucions obertes però flexibles
El concepte «open space» pur ha evolucionat cap a espais oberts amb la possibilitat de tancar-se puntualment: portes corredisses, envans mòbils, zones que poden ser saló un dia i despatx l’endemà. La flexibilitat pesa tant com l’amplitud.
Colors i textures
S’imposen els tons terra: marró xocolata, terracota, verd oliva i burdeos desplacen els beixos pàl·lids i els blancs freds. Els contrastos de textura — fusta mate amb metall, pedra amb tèxtils suaus — aporten profunditat sense recarregar l’espai.
Integració amb l’entorn i pensada a llarg termini
Cada cop es dissenya més pensant cap enfora: finestrals que emmarquen el paisatge, llum natural optimitzada, formes orgàniques que difuminen el límit entre interior i exterior. Alhora, la viabilitat a llarg termini s’està convertint en un estàndard del bon disseny, no en una cosa que es resol només quan sorgeix una necessitat: cada cop més gent pensa la casa com «la casa per a sempre» des del primer dia, no com una solució de pas.
En definitiva, la tendència de fons no és una estètica concreta, sinó una manera de pensar la casa: que acompanyi la vida real de qui hi viu — avui i d’aquí a deu anys — no al revés.
